divendres, 26 d’agost de 2011

S’ha acabat lo temps de la temor. Prou retallades: ara, Independència!

Manifest de la Marxa de Torxes de les Terres de l'Ebre 2011

Escrit per l'escriptora ebrenca Cinta Arasa.

S’ha acabat lo temps de la temor. Prou retallades: ara, Independència!

Demà el poble català celebra la seua Diada Nacional en un dels moments històrics en què la paraula independència sona més alt i més fort a la nostra terra. No ens podem permetre no escoltar-la. La pèrdua seria massa gran.

El Decret de Nova Planta implicava la submissió total de la voluntat del nostre poble. Principis del segle XVIII. Tres segles més tard, un tribunal espanyol faria el mateix retallant un Estatut que per a molts de natros és insuficient, però que el poble català va aprovar en referèndum. L’Estat espanyol mai no ha volgut reconèixer la diferència. Aquest element és clau per entendre la situació dels Països Catalans actualment i al llarg de la història. La nostra realitat política i social, només en són meres conseqüències.

Al Principat, el tribunal suprem estableix que el català no pot ser d’ús preferent a les nostres escoles. Amb la llei a la mà i amb la legitimitat d’unes eleccions, el PP a Illes Balears pretén que el català no sigui un requisit per treballar a l’administració pública. Al País Valencià el govern vol pràcticament esborrar de les escoles la nostra llengua, i esborrar-la de les escoles és robar-li el futur. Val la pena tenir especialment present aquí el País Valencià perquè si a algun lloc del territori els Països Catalans tenen una vitalitat natural, que s’erigeix amb tot l’orgull damunt d’afirmacions secessionistes, és a les Terres de l’Ebre.

No ens deixem enganyar, si els Països Catalans no fossin una realitat viva, ningú no es preocuparia de limitar el drets dels ciutadans a accedir a TV3 i a d’altres mitjans propis de comunicació. D’altra banda, l’Arc Mediterrani seria una realitat en totes les seues dimensions.

Pel que fa al nostre reconeixement internacional, l’Estat espanyol s’entesta, amb suport i tot del PSC, a no permetre l’ús del català a la Unió Europea. A més, qualsevol intent de reivindicar el país a escala global troba totes les traves imaginables.

Des del punt de vista econòmic el país afronta unes retallades de l’Estat del benestar que no tenen precedents. Si l’espoli fiscal ha estat sempre flagrant, en l’actual situació de crisi global sobretot esdevé insuportable per a la població més vulnerable, però a més, hipoteca el nostre futur com a poble.

Sembla per tant, que ens diguin, cada dia “no eduqueu els vostres fills en la vostra llengua, no us informeu a través dels vostres mitjans de comunicació, limiteu la vostra despesa i deixeu-nos-en la gestió a les nostres mans, no etiqueteu res en la vostra llengua, no digueu com sou fora de casa vostra”. El missatge és unívoc: no sigueu tal com sou! I sembla que, per als que volem ser, de sortida només n’hi ha una: només els Estats, ens diuen, tenen sobirania per ser del tot, per ser plenament, per ser en totes les seues dimensions. Catalunya, ens diuen, serà Estat o no serà.

El poble català ha fet seua aquesta reflexió, i el deu de juliol del 2010 va suposar una fita important en aquest procés. Hi havia però, una estela prèvia que, també, va perdurar enllà del 10 de juliol: les consultes independentistes celebrades a 532 municipis del Principat. Queda clar que s’ha acabat lo temps de la temor. Per això avui volem començar i acabar dient la paraula que se sent des de tots els punts cardinals del país: Independència. VISCA LA TERRA.