les Terres de l’Ebre decidim SÍ als Països Catalans

manifest de la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre

Dissabte 10 de juliol, és ja una data històrica per al Poble Català. La sentència del Tribunal Constitucional ha tancat molts camins, com el de la via estatutària però alhora, n'ha obert de bat a bat d'altres, com el de la Independència. I és que la manifestació convocada per Òmnium Cultural, i recolzada per més de 1700 entitats dels Països Catalans, ha capgirat el catalanisme de dalt a baix. El 10 de juliol va ser la manifestació més gran de reafirmació nacional que mai hi ha hagut als Països Catalans i ara ja podem dir que: El catalanisme, és més independentista que MAI!!!

Per als col·lectius avui convocants, la via federalista, estatutària o pactista amb l’estat ja estava morta de feia molts anys. De fet, la Sentència no fa altra cosa que recordar-nos que qualsevol pacte amb Espanya és i serà, un obstacle en el nostre camí cap a la llibertat. No hi ha encaix possible a Espanya. No mos volem units, mos volen en parmanent submissió.

El poble català porta massa temps patint la pertinença a Espanya: transports públics irrisoris o precaris, autopistes, una política agrària que ha beneficiat als latifundistes castellans però ha enfonsat la pagesia catalana i valenciana, un model energètic que ens obliga a ser territori nuclear i que ara a més volen que sigue cementeri nuclear de tot l’estat o una gestió de l’aigua en profit del capital privat i l’especulació. Però la burgesia catalana, el sector empresarial català, confiava i creia en l’anomenat per Miquel Roca, “Esperit de la constitució”. Un pacte mai escrit que tenia Madrid com a capital política de l’estat, i a Barcelona com la capital econòmica. Avui però, la burgesia catalana ja ha comprovat que Madrid i la seua classe política i empresarial, no volen compartir el poder econòmic amb Catalunya.

Així aquest pacte mai escrit que va servir al pujolisme i als socialistes catalans per mantenir al poble català obedient i callat, ja no serveix. I arribats a aquest moment històric, només podem decidir dues opcions: o bé, integrar-nos dins d’Espanya i desaparèixer com a poble, o bé el que hem triat des de la societat civil catalana, LA INDEPENDÈNCIA!!

I som la societat civil la qui indica el camí. Qui diu on hem d’anar com a poble amb fermesa i dignitat. I als partits polítics els hi diem: “ARA US TOCA A VOSALTRES!”, feu la vostra feina que no és una altra que materialitzar el clam popular del 10 de juliol. Com a poble, ni volem ni podem acceptar càlculs electoralistes a curt termini. No acceptarem pactes amb l’estat com ja ha apuntat Zapatero, ni aprofundiments en l’autonomia per a mantenir-ho tot ben lligat.

Classe política catalana: és el moment d’arriscar i només acceptarem una cosa: que treballeu per la independència del nostre poble!! Volem servidors i servidores, no traïdors i traïdores capaços de retre homenatges d'estat a un Feixista com Jose Antonio Samaranch!! Volem polítics dignes!!! Tenim clar que un Estat que no es capaç de reconéixer Kosovo, mai acceptarà un referèndum d’independència. A Madrid hi fan les lleis i a Madrid, no encaixen la valentia de més de 500 pobles amb les seves consultes independentistes, ni la valentia de prop de 100 ajuntaments a declarar-se exclosos de la Constitució Espanyola. Si no teniu la valentia que cal per a representar el vostre poble, el que heu de fer és abandonar els vostres càrrecs.

No sabem quin serà el futur d’una Catalunya independent però les entitats de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre treballarem perquè el nostre poble lliure tingue una societat socialment més justa que l’actual, un poble que defensarà els seus pagesos perquè puguen viure dignament de la terra, un país amb sobirania alimentària, amb serveis públics de qualitat i dignes, amb un model energètic al servei dels interessos socials i no dels privats, i amb una societat solidària i receptiva amb la immigració.

Perquè catalans i catalanes, amb la immigració arribada d’arreu del món no podem cometre les mateixes equivocacions que el franquisme feu intencionadament durant els anys seixanta i setanta. Hem d’apendre dels errors i per tant, hem de fer que les persones nouvingudes se sentin part del nostre poble i que s'estimen les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra llengua, alhora que respectem les seves també. I no ho oblidem: per aconseguir la independència també hem de comptar amb el 20% de població arribada d’arreu del món.

I per acabar, no podem oblidar que tot i viure un temps d’emoció i d’esperança per aconseguir un futur lliure, vivim alhora temps difícils. Els treballadors i les treballadores de Catalunya, les PIMES que dinamitzen el país, el sector públic, la pagesia i els autònoms som qui estem pagant la crisi. Una crisi provocada per la banca i pels especuladors i consentida pels Estats i la Unió Europea. I és que amb un país independent, si més no, hauríem pogut triar com enfrontar la crisi i no haver col·laborat amb els regals a la banca fets per Zapatero.

Així, avui 10 de setembre, vespra del dia que vam perdre les llibertats nacionals, la història ens diu que només hi ha un camí: LA INDEPENDÈNCIA del nostre poble!!! No hem d'oblidar que per aconseguir qualsevol dret, social o nacional, hi haurà confrontació, i ens hem de preparar i mantenir-nos ferms. Tenim la voluntat de lluitar pel nostre poble, per les Terres de l'Ebre, per Catalunya i pels Països Catalans. Si lluitem avui tenim el futur a les nostres mans.